En relació amb les plantes que mengen, n’hi ha de més triades que d’altres. Les espècies generalistes mengen moltes plantes diferents i, per tant, tenen un ventall més gran de possibilitats de sobreviure. És el cas del noctúid, Spodoptera littoralis, que pot menjar més de 100 plantes diferents!
N’hi ha d’altres que prefereixen una família, gènere o espècie de planta determinada, són les especialistes. Alguns lepidòpters mantenen una relació tan específica que només mengen d’una espècie de planta. Aquesta estreta relació ha facilitat que al llarg de la seva història conjunta hagin coevolucionat, és a dir, que durant un llarg període de temps papallona i planta s’han influenciat de manera recíproca, evolucionant conjuntament, i han creat una interdependència que pot fer-les imprescindibles l’una per l’altra. El bufaforats Macroglossum stellatarum ha desenvolupat una llarga espiritrompa al ritme que la planta Lonicera implexa ha anat desenvolupant un nectari cada cop més profund: el papaió liba a d’altres flors, però el xuclamel no sap de molts altres insectes capaços d’arribar al seu nèctar.
