Papaions de Mallorca https://www.papaionsdemallorca.info Tue, 13 Mar 2018 17:52:40 +0000 ca-ES hourly 1 Treballam els papaions a l’IES Joan Alcover https://www.papaionsdemallorca.info/taib/1469/1469 Wed, 21 Feb 2018 09:32:21 +0000 http://www.papaionsdemallorca.info/?p=1469 El passat mes de febrer hem treballat amb la web dels papaions de Mallorca els alumnes de 1rESO de l’institut Joan Alcover de Palma. 

Aqui teniu alguns dels resultats dels treballs fets pels alumnes:

Acherontia atropos. Juan Ardid, Lluis Espinar i Enric Gelabert. 1r ESO B. IES Joan Alcover

Dysgonia algira. Laia Torras, Laura Llompart, Ariadna Pons. 1er ESO B.

Spilosoma urticae. Albert, Martín i Ibrahima. 1r ESO B. 

Deilephila elpenor. Mireia Perelló, Júlia Vidal i Maria Reus. 1rESO B.         

Acherontia atropos. Juan Felipe Rodríguez, Xavier Pujalte, Martí. 1rESO A.

Eucrostes indigenata. Júlia Pol, Júlia Català i Marina Pons. 1r ESO A.

Spilosoma urticae. Itxaso Pereda i Simón Ruiz. 1r ESO A

Sesia apiformis. Alejandro López i Aidán. 1r ESO A.

Eucrostes indigenata. Júlia Morell i Lucia Palacios. 1r ESO A. 

Dysgonia algira. Pau i Antón González. 1r ESO A. 

 

 

 

 

]]>
La tardor s’omple de papaions! https://www.papaionsdemallorca.info/taib/1446/la-tardor-somple-de-papaions Mon, 12 Oct 2015 17:17:11 +0000 http://www.papaionsdemallorca.info/?p=1446 Els passat dies de festa vàrem poder participar a un parell de nits de trampeig de papaions a dos punts de Mallorca, s’Albufera i Binifaldó. El motiu va ser aprofitar la visita d’en Martin Honey, un expert en Lepidòpters que ha dedicat la seva vida a l’estudi d’aquests insectes voladors, tant al Museu d’Història Natural de Londres com al seu temps lliure. En Martin fa més de 20 anys que visita s’Albufera en el marc del projecte TAIB i gràcies a la seva contribució la llista del Parc ja passa les 600 espècies. A més, el seu ampli coneixement i les seves ganes de transmetre-ho a tot qui s’hi interessa s’ha traduït en la formació de diversos/es joves, alguns dels quals érem aquestes nits compartint el temps, tot contant històries i gaudint dels visitants alats que es congregaven al voltant de la llum.

Mostreig de papaions a Binifaldó

Al matí, ben prest, vàrem poder revisar tot el que hi havia caigut a la trampa: a s’Albufera hi havia fins a 92 espècies! I a Binifaldó no tantes, però sí moltes més pròpies d’ambients de la Serra de Tramuntana i fins i tot alguna sorpresa que encara estem per determinar… Podeu veure alguna de les captures a continuació. Penseu que aquests papaions eren alliberats després d’haver-los determinats in situ! Us deixem una petita llista de les espècies que vam trobar 38 espècies la primera nit:

  • Lithosia quadra (sempre comú pels líquens de l’alzina)
  • Catocala elocata (una menjadora de Populus alba)
  • Calopistria latreillei (abans Methorasa latreillei, la seva larva menja pteròfits)
  • Agrotis schawerdai (aquesta espècie la compartim amb la fauna de Sardenya)
  • Spodoptera exigua, 24 especímens (una amiga comú de s’Albufera de Mallorca).

Lithosia quadra (mascle)

La segona nit, tot i estar el cel totalment ennuvolat i pluja, vam trobar 30 espècies, però més individus en total:

  • Spodoptera exigua, 260 especímens!!!
  • Hippotion celerio
  • Macroglossum stellatarum, 6 individus del papaió diürn, el bufaforats
  • Utetheisa pulchella (la nostra protagonista o també anomenada siurelleta o tutti-frutti)
  • Lygephila craccae

Lygephila craccae

Si voleu saber més sobre el que vam agafar aquell dia aprofiteu que en Martin Honey serà per Mallorca durant el pròxim camp d’ecologia sobre zones humides al PN de s’Albufera de Mallorca. que serà del 8 de novembre al 22. Què espereu a venir-nos a visitar???

]]>
Nova guia de papallones, papaions i libèl·lules del PN de S’Albufera de Mallorca https://www.papaionsdemallorca.info/taib/1436/nova-guia-de-papallones-papaions-i-libelul%c2%b7les-del-pn-de-salbufera-de-mallorca Fri, 13 Mar 2015 17:55:07 +0000 http://www.papaionsdemallorca.info/?p=1436 Guia_papallones_papaions_i_libèl·lues_s'AlbuferaEstem ben contentes! Després d’un temps des que es va iniciar aquesta feina dins el marc del projecte TAIB, per fi podem veure aquesta petita guia editada i a punt per a que la pogueu disfrutar. Es tracta d’una guia molt bàsica, on figuren les espècies més comunes de papallones, alguns papaions que es deixen veure volant de dia i també les libèl·lules més fàcils de trobar pels camins del Parc Natural de s’Albufera. Cada espècie apareix amb tota la informació necessària per a identificar-la al camp sense necessitat de ser cap expert en la matèria: hi ha un dibuix, una petita descripció, un mapa on s’assenyalen els camins del Parc on és més fàcil veure-la, qualque tret sobre la seva biologia i hàbitat, la planta de la qual s’alimenta l’eruga i els mesos de l’any que vola. A més, al principi hi ha una breu introducció als diferents grups que conté la guia, per a que aprenguem a saber perquè una papallona i un papaió són diferents, o què fa que un caballet del dimoni no sigui una libèl·lula. Totes les parts estan en tres idiomes: Català, Castellà i Anglès, per a que la puguin utilitzar diversos usuaris del Parc. Com que les illes petites en general no es distingeixen per una elevada diversitat de papallones i libèl·lules, aquesta guia pot ser emprada a altres indrets de Mallorca, fora s’Albufera, ja que recull moltes d’elles, les més comunes, les que trobarem amb més freqüència a camins de tota la illa. Pel cas dels papaions no succeeïx el mateix donat que, com ja sabeu si heu estat viatjant per aquesta web, són molt més diverses! I la gran majoria només les veurem si les anem a cercar de nit. Volem fer arribar un fort agraïment a totes les persones que han participat en aquesta guia i esperem que la puguin disfrutar molts visitants del Parc. Que s’Albufera és molt més que aucells!

]]>
El paper dels papaions com a bioindicadors https://www.papaionsdemallorca.info/taib/1305/el-paper-dels-papaions-com-a-bioindicadors https://www.papaionsdemallorca.info/taib/1305/el-paper-dels-papaions-com-a-bioindicadors#comments Wed, 02 Oct 2013 16:05:08 +0000 http://www.papaionsdemallorca.info/?p=1305 Estreta relació amb le splantesEl grup dels Lepidòpters és sorprenentment divers, essent un dels grups coneguts amb més espècies del món. S’estima que al planeta en deuen haver més de 200.000 espècies, de les quals només es coneixen unes 120.000. Aquesta diversitat es tradueix en varietat d’estratègies de supervivència, que les donen un lloc destacat en el conjunt de relacions que s’estableixen dins un ecosistema i que les faran respondre d’una manera o altra enfront els canvis.

D’altra banda, els insectes són dels grups d’organismes que més es veuen afectats pel canvi climàtic, ja que el clima té una forta influència directa sobre el seu desenvolupament, reproducció i supervivència (Bale et al. 2002). A més, els insectes tenen generacions de curta durada en el temps i taxes reproductives altes, així que és més lògic que responguin de manera ràpida al canvi climàtic que els organismes de vida llarga, com les plantes i els vertebrats.

Pel cas concret dels Lepidòpters, és amplament reconegut el paper que juguen com a bioindicadors. molts estudis que demostren que les papallones responen de forma ràpida i precisa als canvis climàtics (Dennis 1993; Crozier, 2004; Thomas, 2005; Hickling et al., 2006; Vanhanen et al., 2007). La temperatura ambient suposa un factor limitant en la distribució de moltes espècies de papallones. Els llindars tèrmics afecten els estadis immadurs i l’activitat de les papallones adultes, ja que aquestes necessiten assolir temperatures molt altes, de l’ordre de 30-40 ºC, perquè la musculatura alar funcioni i puguin volar. Per tal d’aconseguir-ho, les papallones passen una part important del seu temps prenent el sol.

Els efectes dels canvis també els arriben de forma indirecta. Per exemple, la majoria de papallones manté una estreta relació amb les plantes, que necessiten per completar cada part del cicle biològic, ja sigui per posar-hi els ous, per alimentar-se, per fer-hi la metamorfosi o per cercar protecció. Qualsevol canvi brusc en la seva relació pot tenir conseqüències negatives, doncs aquesta història d’evolució conjunta ha aquesta possible gràcies a la paciència del pas del temps. Aquest risc es pateix especialment en la fase d’eruga, ja que aquesta requereix de les espècies vegetals per alimentar-se i créixer a la majoria de Lepidòpters. I el perill de canvis amb efectes negatius ho és sobre tot per les papallones especialistes, ja que s’han centrat en determinats gèneres de plantes i, per tant, tenen menor flexibilitat a l’hora de modificar les seves preferències alimentàries.  De fet, hi ha estudis que han evidenciat que les espècies més comunes i generalistes són poc sensibles als canvis ambientals (Stefanescu 2008).

És per això que es dediquen tants esforços per a fer seguiments de les seves poblacions, d’aquesta manera podem veure quines són algunes de les conseqüències  dels canvis que actúen sobre la biota i, així, potser podem arribar a posar-hi mesures per pal·liar aquests efectes o per adaptar-nos de la millor manera.

 

Trobareu  més informació i recursos educatius sobre els canvis ambientals i com els papallons hi responen aquí

 

El mes que ve, seguirem xerrant del paper de les papallones dins els ecosistemes, quin paper juguen i perquè són importants.

 

Us adjuntem les referències que hem citat:

BALE et al. 2002. Herbivory in global climate change research: direct effect of rising temperature on insect herbivores. Global Change Biology 8: 1-16.

CROZIER, L. 2004. Warmer winters dirve butterfly range expansion by increasing survivorship. Ecology 85 (1): 231-241.

DENNIS, R.L.H. 1993. Butterflies and Climate Change. Manchester University Press, UK.

HICKLING, R., ROY, D., HLL, J., FOX, R. & THOMAS, C. 2006. The distribution of a wide range of taxonomic groups are expanding polewards. Global Change Biology 12 (3): 450-455.

STEFANESCU, C. et al. 2008. El canvi climàtic altera i alterarà la vida als ecosistemes terrestres catalans. L’Atzavara 16: 13-28.

THOMAS, C.D, FRANCO, A.M.A. i HILL, J.K. 2006. Ranges retractions and extinction in the face of climate warming. Trends in Ecology and Evolution 21: 415-416.

VANHANEN, H., VETELI, T.O., PAIVINEN, S., KELLOMAKI, S. & NIEMALA, P. 2007. Climate Change and range shifts in two insect defoliators, gypsy moth and nunh moth – a model study. Silva Fennica 41 (4):621-638.

]]>
https://www.papaionsdemallorca.info/taib/1305/el-paper-dels-papaions-com-a-bioindicadors/feed 1
Una diürna infiltrada al mes de setembre… la papallona rei! https://www.papaionsdemallorca.info/taib/1274/una-diurna-infiltrada-al-mes-de-setembre-la-papallona-rei Tue, 03 Sep 2013 12:54:06 +0000 http://www.papaionsdemallorca.info/?p=1274 Qui no ha vist en alguna ocasió un aleteig groc i negre, fugaç, passant per sobre de fonolls i altres plantes ruderals en flor? La protagonista del mes de setembre és la culpable d’aquest aleteig. Se’ns ha infiltrat a la web de papallones nocturnes, una diürna d’envergadura, una de les més grans de les nostres papallones, la gran Papilio machaon .
Amb una envergadura alar de 85 mm, la papallona rei és una de les papallones més espectaculars de la península i les Balears, tot i que també habita altres zones de l’hemisferi nord . La podem trobar per tot Europa exceptuant les illes atlàntiques (encara que si que està present al sud-est d’Anglaterra ), nord-est d’Àfrica, Orient Mitjà, Pròxim Orient, a la zona temperada d’Àsia, i en diferents zones d’Amèrica del Nord, on es troben diferents subespècies .

Dibuix d'Albert Fernández Chacón

Dibuix d’Albert Fernández Chacón

La papallona rei posseeix un vistós disseny de coloració groga i negra. Les seves ales posteriors presenten diverses taques blaves i una de coloració vermella, a cada ala, que forma el ocel. A la part cabal de les ales apareixen unes prolongacions anomenades “cues” .

La podem observar durant diferents èpoques de l’ any, ja que posseeix de dues a tres generacions anuals: una a la primavera, en la qual les erugues es desenvolupen entre març i juny i una altra a l’estiu- tardor, en la qual el desenvolupament té lloc d’agost fins octubre. En anys més càlids pot aparèixer una altra tercera generació. La papallona adulta posa ous d’1 a 1,5 mm de diàmetre en les plantes nutrícies, que serviran d’aliment a les erugues .

Autora: Mika Noguera. Papilio machaon. Un gran nombre de plantes serveixen d’aliment a les erugues de Papilio machaon. Entre elles destaquen algunes de la família umbilifera com les pastanagues, el fonoll, Daucus o Ferula. Una altra planta de la que s’alimenten és de ruda… com és possible això? si la ruda és una planta amb un alt grau de tòxics en la seva composició ? Doncs això ocorre perquè l’eruga de Papilio machaon ha aconseguit desenvolupar resistència al seu verí, excloent-ne així, la competència amb qualsevol altre insecte. Aquest és un cas exemplar de fenomen evolutiu anomenat “coevolució antagonista “.
Autora: Mika Noguera. Papilio machaon
Peguem un cop d’ull al seu cicle… quan l’ou eclosiona, l’eruga té color negre i està coberta de vellositats . En anar creixent i passant per diferents processos de muda, la larva va canviant de color. Als 7 dies apareix un puntejat taronja en fons blanc i negre. El desenvolupament es completa als 22 dies , encara que aquest període varia depenent de les condicions ambientals a què estiguin sotmeses .

Al final d’aquest període l’eruga es col·loca amb el cap cap avall i va construint un coixí sedós sobre el teixit de la planta sobre la qual s’alimenta, sobre aquest “coixí” es fixarà la crisàlide, ancorant també un ” arnés ” anomenat cíngol de seda . Quan acaba de fabricar aquestes estructures de seda , l’eruga roman immòbil i la seva pell es va esquinçant des del cap cap enrere, emergint de l’interior la crisàlide .

En aquesta etapa l’individu es recobreix d’ una closca que es va endurint. Aquest període varia molt i si coincideix amb el període de fred l’animal passa a una etapa de hivernació a la qual roman fins a la primavera . Al final d’aquesta etapa , el tegument adquireix transparència i es poden observar els colors groc i negre que tindrà la papallona en la seva fase adulta . L’abdomen es va dilatant i la crisàlide eclosiona en 10-15 segons. La papallona s’estarà quieta durant 2 hores aproximadament assecant-se i desplegant totalment les seves ales . Al principi els vols solen ser curts i maldestres fins que la papallona adquireix experiència. Després serà complicat trobar la papallona completament parada i ens resultarà difícil acostar-nos-hi sense que emprengui el vol.

El principal perill al que enfronta la papallona rei és l’ésser humà, els seus intensos mètodes agraris i la seva obsessió per eliminar tot insecte que pugui fer malbé els seus cultius. Però hi ha altres perills -naturals- per a la nostra estimada papallona. Les espècies de dípters pertanyents al grup Tachinidae suposen una gran amenaça per a la machaon. Les femelles d’aquestes mosques dipositen els seus ous sobre l’eruga, amb el temps, les larves del dípter eclosionen i comencen a devorar l’eruga per dins. Un altre problema per a la machaon són les vespes icneumònides que ataquen la fase de crisàlide , alimentant-se d’ella . Altres depredadors són amfibis , aus … que poden alimentar-se de qualsevol fase. Podreu trobar més informació sobre la xarxa tròfica al voltant de les papallones aquí.

Col·laboració de Clara Vignolo (Dep. de Biodiversitat i conservació del IMEDEA (CSIC-UIB)) en aquesta publicació. Gràcies!

]]>
És un avió? No! És un papaió! https://www.papaionsdemallorca.info/taib/1239/es-un-avio-no-es-un-papaio Sun, 04 Aug 2013 16:37:17 +0000 http://www.papaionsdemallorca.info/?p=1239 DSCN2047

Emmelina monodactyla

Aprofitem aquest calorós mes d’agost per a presentar-vos una família de papaions molt peculiar, sobretot per l’aspecte que tenen, que ens confon fins a dubtar de si el que tenim devant és un animal o no!

Es tracta dels Pterophoridae, uns voladors nocturns de talla mitjana o petita, que a priori no tenen l’aspecte que esperem trobar per a un Lepidòpter, ja que les seves ales romanen ben plegades de manera que semblen més bé una petita avioneta quan estan en repòs, o no us sembla quan mireu les fotos? O també poden semblar, el que és molt més lògic a fectes de camuflatge per a sobreviure, una resta vegetal com una fulla trencada i seca o un palet.

Una altra cursiositat és que el parell de potes posterior acostuma a ser bastant més llarg que la resta de potes. El seu cos és especialment estret i prou llarg. Les ales anteriors s’enrotllen sobre les posteriors i així és com queden tan ben plegades. Molts cops, el parell d’ales anteriors és lobulat a la punta, formant dos o tres “dits”, els quals tenen unes escates filamentoses que els poden donar un aspecte de ploma. De fet, els britànics, sempre tan atents a tot ésser viu, els han donat el nom popular de “plume moths” o “papaions ploma”.

P1210073

Amblyptilia acanthadactyla

Les larves s’alimenten de varietat de plantes, inclús algunes poques poden arribar a ser plagues de cultius o de plantes ornamentals. Són difícils de veure, ja que unes es troben dins fulles enrotllades i d’altres fan galeries a les tiges. Solen ser atretes per la llum, així que podeu provar de cercar-les al voltant de les llums de fora de casa.

A Europa se’n coneixen al menys 170 espècies (lloc web de “Fauna euroapea”, 2013), mentre que sembla que al món s’han descrit unes 1000 espècies agrupades en 92 gèneres. A les Balears no passem de les 20 espècies conegudes, tot i que de ben segur que n’hi ha moltes més però fa falta fer-hi més estudis.

DSC_8642

Agdistis tamariscis

Aquí vos deixam una petita llista d’algunes de les espècies que, fins ara, sabem que podeu trobar a les illes:

Agdistis meridionalis, 

Agdistis neglecta, 

Agdistis paralia, 

Agdistis satanas, 

Agdistis tamaricis, 

Amblyptilia acanthadactyla, 

Emmelina argoteles,

Emmelina monodactyla, 

Euleioptilus carphodactyla, 

Hellinsia carphodactyla,

 Merrifieldia sp, 

Oxyptilus laetus, 

Stangeia siceliota, 

Stenoptilia bipunctidactyla,

 Stenoptilodes taprobanes…

]]>
L’hàbitat dels papaions: illes dins un mar de canvis https://www.papaionsdemallorca.info/taib/1199/lhabitat-dels-papaions-illes-dins-un-mar-de-canvis Thu, 11 Jul 2013 15:37:49 +0000 http://www.papaionsdemallorca.info/?p=1199

Al juliol, ens apropam als reptes que tenen les poblacions de papaions per fer front a la fragmentació dels seus hàbitats, a partir d’un estudi que s’acaba de publicar emprant de protagonistes a les companyes dels papaions… les papallones.

Els papaions queden arraconats en petites “illes” o fragments d’hàbitat favorable immerses en un “mar” d’hàbitat desfavorable o artificial. I aquesta situació s’està aguditzant darrerament amb les noves polítiques que promouen la urbanització en sòl rústic.

paisatge fragmentatGeneralment els papaions es reprodueixen en hàbitats concrets des d’on després la nova generació es dispersa, colonitzant nous territoris o be establint-se en altres hàbitats ocupats, barrejant-se amb la població local. Aquest sistema de poblacions disperses però connectades en l’espai es coneix amb el nom de metapoblacions i els papaions en són un bon exemple d’aquest concepte ecològic. No obstant això, l’activitat humana, per mitjà de la destrucció dels hàbitats favorables i l’artificialització del paisatge, pot afectar el funcionament natural de les metapoblacions, fent minvar la mida de les poblacions locals i desafavorint els processos migratoris.

En aquest estudi publicat per investigadors de l’IMEDEA (CSIC-UIB), en col·laboració amb científics catalans i nord-americans, es posa de manifest la importància de la mida dels hàbitats i del tipus de paisatge que els envolta en el manteniment a llarg termini de les comunitats de papallones diurnes. En concret, l’estudi analitza la presència i absència de més de 70 espècies diferents de papallones diurnes en diferents fragments d’hàbitat de Catalunya i Menorca i té en compte les característiques d’aquests fragments (mida, tipus de paisatge circumdant, topografia i variabilitat climàtica local) per tal de donar respostes als processos de desaparició (extinció) o aparició (colonització) d’espècies de papallones a nivell local desde 1994 fins l’actualitat.

Els resultats d’aquesta recerca demostren que, canvis en la comunitaten els fragments d’hàbitat més petits i que per tant contenen poblacions més petites, les taxes d’extinció (desaparició d’espècies) són més altes que en els fragments més grans, mentre que la colonització de nous territoris o la reaparició d’espècies en fragments d’on s’havien extingit es veu afavorida per paisatges permeables, és a dir aquells que tenen un major component d’elements naturals i/o semi-naturals (poc urbanitzats). La comparació dels resultats obtinguts per a cada espècie analitzada va permetre identificar la topografia com una aliada de les espècies sedentàries (no migradores), doncs el fet de que el fragment d’hàbitat es localitzés en zones de relleu muntanyós, es va relacionar amb un risc d’extinció més baix, posant de manifest la importància de les serralades mediterrànies com a refugi per a espècies que, donada la seva poca capacitat de vol, són més vulnerables als canvis ambientals.

D’aquesta recerca es desprèn la importància de les característiques dels fragments d’hàbitat en la supervivència de les espècies de papallones i dels papaions que els ocupen i s’endevinen possibles mesures per assegurar-ne la seva continuitat com ara l’ampliació de la mida dels fragments d’hàbitat favorable, la necessitat de frenar l’artificialització del paisatge o la protecció dels sistemes muntanyosos i els hàbitats que contenen. Esperem que aquestes recomanacions puguin ésser posades en pràctica per tal de garantir el futur de les nostres papallones i papaions mediterranis.

Aquest estudi s’ha pogut realitzar gràcies a les dades obtingudes mitjançant el monitoratge de papallones diürnes a Catalunya i Menorca, on hi participen molts de voluntàris, el CBMS.

En aquesta publicació ha col·laborat Albert Fernández Chacón, coautor de l’article. Moltes gràcies!

]]> El borino ros, el papaió que vola a la llum del sol https://www.papaionsdemallorca.info/taib/1111/el-borino-ros-el-papaio-que-vola-a-la-llum-del-sol https://www.papaionsdemallorca.info/taib/1111/el-borino-ros-el-papaio-que-vola-a-la-llum-del-sol#comments Sat, 01 Jun 2013 01:00:26 +0000 http://www.papaionsdemallorca.info/?p=1111 Al mes de juny podrem observar fàcilment algun bufaforats o borino ros, Macroglossum stellatarum, amb el seu vol característic a la recerca del néctar de les flors. Si estem atents, podem sentir el soroll que fa el ràpid aleteig de les seves ales, molt semblant a un colibrí. Per això també se l’anomena papallona colibrí. I per si encara voleu més pistes, al bufaforats no l’hem de cercar a la nit, ja que és un papaió d’hàbits diürns, revoloteja sota el sol, al matí i a la posta, cercant aliment.

Macroglossum stellatarum

Aquest animalet és un gran pol·linitzador, té una espiritrompa ben especial, tan llarga com el seu cos. És molt actiu i vola infatigablement d’una flor a l’altra. No el confondrem amb altres esfíngids diürns per la forma de volar estàtica. La larva és de color variable, de verd a marró, segons el que mengi, amb dues ratlles clares al llarg dels costats i una “banya” en el segment posterior, com és típic dels esfíngids.

Els bufaforats són migradors, passen l’hivern com arnes adultes a esquerdes entre les roques, arbres o edificis i emprenen un viatge amb els vents que bufen del sud, des del Mediterrani i el Nord d’Àfrica  per passar els mesos més càlids al nord d’Europa. Macroglossum stellatarum pot produir dues o més generacions a l’any.  Les larves s’alimenten d’espinadella (gènere Galium) o de rotgeta (gènere Rubia) i, ocasionalment, d’altres plantes de la família Rubiaceae.larva macroglossum

Les seves capacitats visuals s’han estudiat molt, i s’ha demostrat que tenen l’habilitat d’aprendre colors (Kelmer 1996). En l’alimentació, tornen als mateixos camps de flors aproximadament a la mateixa hora tots els dies i pol·linitzen moltes flors del jardí, especialment les que tenen una gran quantitat de nèctar, com el xuclamel (Lonicera) i la Buddleia. A les tiges amb diverses flors el bufaforats realitza un seguiment de cada flor que visita per no perdre temps ni energia repetint una flor de la qual ja n’ha consumit el nèctar. El seu requisit d’hidrats de carboni per impulsar el moviment ràpid i constant de les ales és tan fort que es segueix alimentant fins i tot durant l’aparellament.

Si vos fixau, la longitud de l’espiritrompa del bufaforats i la llarga corol·la del xuclamel s’assemblen en la forma. Podria ser hagin evolucionat conjuntament el bufaforats i el xuclamel, i que ens trobem, per tant, davant d’un fenòmen de coevolució? Com ja hem vist, la coevolució és el procés pel qual dos o més organismes exerceixen pressió de selecció mútua i sincrònica, en el temps geològic, que resulta en adaptacions específiques recíproques (Janzen, 1980).
coevolució

De ben segur que pots estrenar les teves habilitats naturalistes reconeixent el bufaforats, a més com diu la cultura popular, veure un borino ros és senyal de bon averany.

Endavant amb l’estima i coneixença dels papaions!

]]>
https://www.papaionsdemallorca.info/taib/1111/el-borino-ros-el-papaio-que-vola-a-la-llum-del-sol/feed 1
Al Maig, les xifres parlen. https://www.papaionsdemallorca.info/taib/1026/al-maig-les-xifres-parlen Wed, 01 May 2013 18:54:56 +0000 http://www.papaionsdemallorca.info/?p=1026 Wenceslas_Hollar_Two_moths_and_six_insectsAl mes d’abril vam fer volar la imaginació amb la pols de les ales dels papaions. Aquest mes de maig també ens en trobarem moltes al nostre voltant… així que jugarem amb les xifres, meam què ens diuen…  Sabies que:

– 3 de cada 4 animals són insectes? I que després dels coleòpters, els lepidòpters són l’ordre més nombrós entre els insectes, amb més de 120.000 espècies conegudes.

– De cada 10 papallones, 1 és diürna i 9 són nocturnes!  Les papallones nocturnes  són un grup germà de les papallones, però són molt més nombroses i més variades que les diürnes. Però com que normalment  tenen hàbits nocturns, han rebut molta menys atenció que de les diürnes i per això també en tenim menys informació. Pitjant aquí podràs saber-ne les diferències.

Ja centrant-nos al món dels papaions, un parell més de dades que ens ajudaran a entendre’ls millor:

 Els papaions posen molts ous (de mitja entre 100 i 500). Però n’hi ha que en posen més, d’una posta de 1000 ous, només 21 esdevenen papallones i únicament 2 d’aquests individus aconsegueixen deixar descendència. Imagina’t totes les dificultats que han de salvar (clima, depredadors, malalties, etc.)

 -Una vegada l’eruga ha sortit de l’ou, creix i creix i augmenta de volum fins unes 1000 vegades, i és per això que ha d’anar fent canvis d’exoesquelet, les mudes.

 – Quan arriba l’hora de “d’hivernar”  l’eruga deixa de menjar i elimina tots els excrements, perdent d’un 20 a 50% del seu pes. A partir d’aquí cerca un lloc arrecerat per tancar-se a la crisàl·lide, que és una càpsula de quitina de color marró, mig transparent. També n’hi ha que poden construir un capoll amb restes de materials que tinguin pels voltants o algunes ho fan amb fils de seda, com és el cas de la coneguda papallona de la seda Bombyx mori, que pot fabricar fils que arriben a medir entre 600 i 1200 metres!

I seguint amb els números,  què en sabem dels papaions a les Illes Balears? Doncs del que es coneix, a Mallorca gairebé se n’han identificat 1000 espècies diferents! I a Eivissa més de 300, a Menorca fins 200 i només a s’Albufera més de 500 !! I si no en coneixem més, no és perquè no hi siguin, sino perquè encara les hem de estudiar. Queda molt per conèixer la nostra petita fauna!

 Així que us animem a que visiteu s’Albufera aquesta primavera abans que es pongui el sol per veure-les volar….

]]>
A l’abril, papaions mil! https://www.papaionsdemallorca.info/taib/793/a-labril-papaions-mil https://www.papaionsdemallorca.info/taib/793/a-labril-papaions-mil#comments Mon, 01 Apr 2013 13:39:22 +0000 http://www.papaionsdemallorca.info/?p=793 Arriba la primavera i amb ella una explosió de vida. Flora i fauna s’afanyen en aprofitar aquesta època fecunda per alimentar-se i reproduir-se , com és el cas de les papallones nocturnes. La majoria d’elles és en aquest moment de l’any que surten dels seus ous o crisàl·lides (segons com hagin passat l’hivern) per a volar d’un lloc a l’altre a la cerca d’aliment i parella. Altres arriben de viatge després de volar inimaginables distàncies per a uns éssers tan menuts, que fins i tot poden venir de l’Àfrica subsahariana!

I entre residents i visitants, la comunitapapaionst de papallones viu a la primavera un esplendor del qual moltes en disfrutem, doncs anar a la seva cerca al camp es converteix en una agraïda activitat degut a l’abundància i varietat de lepidòpters que ens esperen arrecerats sota una fulla, endormiscades sobre el tronc d’un arbre, revolotejant al voltant d’una flor o arribant tot confoses als llums de les nostres cases a la nit. No perdis l’oportunitat de conèixer-les més d’aprop en aquesta estació tan rica en diversitat!

Aquesta formosa varietat haurà inspirat més d’un artista, com és el cas d’Escher, qui va realitzar diversos dibuixos amb les papallones com a protagonistes. Altres moltes es van veure i es veuen atrapades per l’influxe d’aquests petits éssers d’ales de colors, que són considerats símbols de la immortalitat, el renaixement i la ressurrecció; però també de la lleugeresa, la inconstància i l’efímer de l’alegria i la bellesa. Per la seva capacitat de transformació encarna la possibilitat de canvi i les potencialitats de l’ésser. Identificat com “Animal de l’Ànima” i associat amb ella, algunes cultures la representaven sortint de la boca d’agonitzants i difunts, com a símbol de l’alè vital que escapa.

I amb aquest nodrir per alsKush nostres ulls i esperit, ¿com no han de ser les papallones objecte de qualsevol manifestació artística? Els lepidòpters apareixen en obres pictòriques de multitud d’artistes, consagrats com l’aclamat Dalí o l’inquietant Escher, i també són inspiració d’altres joves contemporanis, com l’oníimagesric Vladimir Kush.  A més, són un recurs recurrent a d’altres àmbits artístics com és el cas de la joyeria i el disseny d’objectes decoratius, especialment en relació a l’Art Deco.

Al pla de les idees, les papalones també han estat inspiració i objecte de jocs del pensament i la literatura. Per exemple, els surrealistes dels anys 20 del passat segle, a Europa, en el sí de l’Oficina d’Investigacions Surrealistes, varen forjar i difondre els famosos papillons (papallones) surrealistes o octavilles de vius colors amb consignes tals com «Pares, conteu els vostres somnis als vostres fills» o «Si vostè és a favor de l’amor, serà també a favor del surrealisme»oficina-investigaciones-surrealistas_surrealismo-Taschen_004, que es van fer populars a tot París. El surrealisme es va recolzar en diversos recursos per enllaçar la realitat racional i l’onírica, entre ells la metamorfosi, simbolitzada per la papallona.

I… parlant de somiar, vos explicarem una de les històries que es diuen dels papaions nocturns… una mena de secret que conten algunes persones molt sàbies... i és que sembla ser que la pols que recobreix les ales d’aquests bells éssers (que no és pols, com sabeu, sinó escates) és la matèria prima amb la que es construeixen els somnis, i que per aquesta raó la gent adulta va crear tot un seguit de llegendes obscures sobre aquests insectes, perquè així els nins i nines els hi tindrien por i no s’hi acostarien, allunyant els somnis dels seus caps, perquè somiar no ha estat mai en favor de l’ordre establert… apropeu-vos als papaions nocturns, somrieu a aquests animalets coberts de somnis i deixeu-vos dur per la seva imaginació desbordada!!!


]]>
https://www.papaionsdemallorca.info/taib/793/a-labril-papaions-mil/feed 1
El papaió de març, la processionària https://www.papaionsdemallorca.info/taib/739/el-papaio-de-marc-la-processionaria Fri, 01 Mar 2013 07:00:31 +0000 http://www.papaionsdemallorca.info/?p=739 La processionària o Thaumatopoea pityocampa (Denis & Schiffermüller, 1775) és la protagonista d’aquest mes de març. Per què?

Bosses de procesionaria al piPerquè ara, ben entrat l’hiven, ens la trobarem en fase eruga i/o fase crisàl·lida als pins -la seva planta nutrícia- en forma de bosses. Si l’hivern ha estat fred o es troben a localitats més altes i amb règims de temperatura més severs, durant el mes de març encara trobarem orugues, en canvi a localitats més càlides i amb hiverns més suaus, podrem trobar crisàl·lides.

La processionària presenta, en general, un cicle anual, que pot allargar-se per la diapausa embrionària diversos anys. Els adults comencen a aparèixer a partir del mes de juliol. El naixement dels adults, el seu aparellament i la posada dels ous transcorre en un termini no superior a dos dies. La durada del període de vol pot ser de més de dos mesos, la posta por tardar en eclosionar entre 30 i 40 dies. Les erugues s’alimenten durant la tardor, l’hivern i fins i tot part de la primavera a les zones més fredes.

El desenvolupament està clarament lligat a la temperatura: a les localitats fredes (muntanyes altes), les erugues neixen durant el mes d’agost i s’enterren durant els mesos de març i abril; a les localitats càlides, neixen durant els mesos de setembre i octubre i comencen a enterrar-se durant els mesos de febrer i març. La formació de la bossa les protegeix i aïlla del fred, i té lloc durant els últims estadis larvaris. Si els hiverns són càlids, a zones temperades, com el litoral, la bossa que es forma és molt tènue, podent trobar-se en ocasions simplement agrupacions d’erugues als àpexs de les branques.

De què coneixem a la processionària?

Alguns papaions utilitzen sistemes de defensa actius, en el cas de  Thaumatopoea pityocampa, adopten un comportament gregari per a protegir-se millor, contruïnt nius amb sedes i pèls urticants, que és el que veiem penjant del pins. L’eruga de la processionària del pi arriba a tenir més de 700.000 espines laterals finíssimes, que al convertir-se en pols, poden provocar al·lèrgies i irritacions epidèrmiques, perilloses si entren en contacte amb les mucoses oculars o si son ingerides.

I com són els adults?Thaumetopoea pityocampa t

Són papallones grans, les femelles tenen unes dimensions entre 36 i49 mm d’envergadura. Són de colors grisosos, l’abdomen és cilíndric, gruixut i recobert per escames daurades, que la femella posarà sobra la posta per protegir-la. Les ales anteriors tenen una coloració grisosa, amb bandes transversals difuses més fosques. Les ales posteriors són blanquinoses, amb una taca fosca a la zona anal. Els mascles són lleugerament més petits.

Tot i que poblacions abundants de Thaumetopoea pityocampa són capaces de defoliar intensament els arbres, difícilment poden arribar a constituir una plaga forestal, és més un problema de salut pública, pels efectes negatius sobre les persones -especialment infants-. Per controlar les poblacions d’aquesta espècie s’utilitzen mitjans físics, químics i biològics. Els mitjans físics passen per l’eliminació de les bosses, els químics per l’aplicació d’insecticides i els biològics sobretot per la utilització del Bacillus thuringiensis, un bacteri que actua sobre el sistema digestiu dels insectes. Una altra manera de reduir poblacions consisteix en la utilització de feromones per capturar, dins trampes, als mascles adults reduint les possibilitats de còpules.

Procesionaria_dibuix

]]>
Cucullia calendulae. Papallona del mes de febrer 2013 https://www.papaionsdemallorca.info/taib/660/cucullia-calendulae-papallona-del-mes-de-febrer-2013 Sun, 03 Feb 2013 18:46:46 +0000 http://www.papaionsdemallorca.info/?p=660 Per aquestcuculiacalendulae_desperta mes de febrer hem escollit  Cucullia calendulae per ser de les poques papallones nocturnes que s’atreveixen a passar l’hivern com a adultes, sembla ser que el seu període de vol és de novembre fins abril.

És una papallona de només una generació a l’any, tot i aixo està ben extesa per la conca Mediterrània.

Com molt bé indica el seu nom, menja plantes compostes com la calèndula, anthemis, etc. La oruga de Cucullia calendulae és molt vistosa.

La seva “cresta” pretén trencar amb la silueta de papallona per donar-li un aspecte menys comestible pels depredadors.

Un altre estratègia que fa servir per evitar ser menjada és fer-se la morta quan se sent en situació de perill. Fixa’t en la  seqüència d’imatges.

cuculia calendulae dormida

Aquetes dues fotografies es van prendre a Formentera l’any 2006 per I.Férriz i quan la papallona va sentir-se en perill, va adoptar la postura de morta.

]]>
La papallona del mes (gener 2013) https://www.papaionsdemallorca.info/taib/590/la-papallona-del-mes-gener-2013 Tue, 15 Jan 2013 13:33:33 +0000 http://www.papaionsdemallorca.info/?p=590 Comencem any amb Panolis flammea dibuixPanolis flammea, una de les poques papallones que passa l’hivern com a adulta (per això l’hem escollit!). Aquest noctuid té especial preferència pels pinars, al Regne Unit li diuen “Pine beauty” (la guapa del pinar). És prou comú als boscos europeus.

Té una envergadura alar de 32-40 mm, unes ales superiors entre marrons/daurades/fosques i unes ales inferiors sovint de color taronjós.

Podeu mirar altres imatges on es veu claríssim del dibuix de les ales.

Un dibuix per veure les diferents etapes de Panolis flammea (cortesia de British Insects)

]]>
Petició de col·laboració sobre Paysandisia archon https://www.papaionsdemallorca.info/taib/580/peticio-de-col%c2%b7laboracio-sobre-paysandisia-archon Tue, 08 Jan 2013 11:27:06 +0000 http://www.papaionsdemallorca.info/?p=580 Des de l’AEN (Associació per a l’Estudi de la Natura) trameten una sol·licitud d’informació sobre distribució de l’arna de la palmera (Paysandisia archon).És una espèciede papallona exòtica a les illes Balears que es troba sobretot sobre garballó i fassers.

Per més informació clickau aquí.

Si voleu colaborar amb aquest estudi podeu fer arribar les vostres observacions mitjançant correu electrònic a biota.balear@gmail.com

]]>
La papallona del mes (desembre 2012) https://www.papaionsdemallorca.info/taib/484/la-papallona-del-mes-desembre-2012 Mon, 10 Dec 2012 01:09:50 +0000 http://www.papaionsdemallorca.info/?p=484 Aquest mes, per inaugurar la web, volem presentar-vos a la siurelleta (Uthetesia pulchella).

Aquesta papallona nocturna tan colorida és la protagonista dels posters que hem creat com a recurs educatiu pel Parc Natural de s’Albufera de Mallorca. (Per veure’ls entrau a Recursos)

Dades remarcables de la siurelleta:

Nom científic: Uthetesia pulchella.

Nom comú: en català siurelleta, en castellà nomeolvides.

Taxonomia: Lepidòpter de la família Arctiidae.

Distribució: És una migrant àmpliament distribuida. Sobretot viu a zones temperades d’Eurasia i Australasia

Hàbits: tant nocturns com diürns

Planta nutrícia (gènere): Echium, Borago, etc.

]]>
Nova pàgina web de papallones nocturnes de Mallorca https://www.papaionsdemallorca.info/taib/35/nova-pagina-web-de-papallones-nocturnes-de-mallorca Sat, 01 Dec 2012 16:21:21 +0000 http://www.papaionsdemallorca.info/?p=35 cerura iberica

Hola a totes,

Inaugurem una pàgina web per a les papallones nocturnes de Mallorca.
Aquesta pàgina està enmmarcada dins del projecte “Les papallones nocturnes com a indicadors del canvi climàtic al Parc Natural de s’Albufera de Mallorca” desenvolupat per l’associació TAIB (Treballam per s’Albufera i les Illes Baelars) i finançat per l’Obra Social de “La Caixa” dins el Parc Natural de s’Albufera de Mallorca.

]]>