La processionària o Thaumatopoea pityocampa (Denis & Schiffermüller, 1775) és la protagonista d’aquest mes de març. Per què?

Bosses de procesionaria al piPerquè ara, ben entrat l’hiven, ens la trobarem en fase eruga i/o fase crisàl·lida als pins -la seva planta nutrícia- en forma de bosses. Si l’hivern ha estat fred o es troben a localitats més altes i amb règims de temperatura més severs, durant el mes de març encara trobarem orugues, en canvi a localitats més càlides i amb hiverns més suaus, podrem trobar crisàl·lides.

La processionària presenta, en general, un cicle anual, que pot allargar-se per la diapausa embrionària diversos anys. Els adults comencen a aparèixer a partir del mes de juliol. El naixement dels adults, el seu aparellament i la posada dels ous transcorre en un termini no superior a dos dies. La durada del període de vol pot ser de més de dos mesos, la posta por tardar en eclosionar entre 30 i 40 dies. Les erugues s’alimenten durant la tardor, l’hivern i fins i tot part de la primavera a les zones més fredes.

El desenvolupament està clarament lligat a la temperatura: a les localitats fredes (muntanyes altes), les erugues neixen durant el mes d’agost i s’enterren durant els mesos de març i abril; a les localitats càlides, neixen durant els mesos de setembre i octubre i comencen a enterrar-se durant els mesos de febrer i març. La formació de la bossa les protegeix i aïlla del fred, i té lloc durant els últims estadis larvaris. Si els hiverns són càlids, a zones temperades, com el litoral, la bossa que es forma és molt tènue, podent trobar-se en ocasions simplement agrupacions d’erugues als àpexs de les branques.

De què coneixem a la processionària?

Alguns papaions utilitzen sistemes de defensa actius, en el cas de  Thaumatopoea pityocampa, adopten un comportament gregari per a protegir-se millor, contruïnt nius amb sedes i pèls urticants, que és el que veiem penjant del pins. L’eruga de la processionària del pi arriba a tenir més de 700.000 espines laterals finíssimes, que al convertir-se en pols, poden provocar al·lèrgies i irritacions epidèrmiques, perilloses si entren en contacte amb les mucoses oculars o si son ingerides.

I com són els adults?Thaumetopoea pityocampa t

Són papallones grans, les femelles tenen unes dimensions entre 36 i49 mm d’envergadura. Són de colors grisosos, l’abdomen és cilíndric, gruixut i recobert per escames daurades, que la femella posarà sobra la posta per protegir-la. Les ales anteriors tenen una coloració grisosa, amb bandes transversals difuses més fosques. Les ales posteriors són blanquinoses, amb una taca fosca a la zona anal. Els mascles són lleugerament més petits.

Tot i que poblacions abundants de Thaumetopoea pityocampa són capaces de defoliar intensament els arbres, difícilment poden arribar a constituir una plaga forestal, és més un problema de salut pública, pels efectes negatius sobre les persones -especialment infants-. Per controlar les poblacions d’aquesta espècie s’utilitzen mitjans físics, químics i biològics. Els mitjans físics passen per l’eliminació de les bosses, els químics per l’aplicació d’insecticides i els biològics sobretot per la utilització del Bacillus thuringiensis, un bacteri que actua sobre el sistema digestiu dels insectes. Una altra manera de reduir poblacions consisteix en la utilització de feromones per capturar, dins trampes, als mascles adults reduint les possibilitats de còpules.

Procesionaria_dibuix

Share →

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *