Estreta relació amb le splantesEl grup dels Lepidòpters és sorprenentment divers, essent un dels grups coneguts amb més espècies del món. S’estima que al planeta en deuen haver més de 200.000 espècies, de les quals només es coneixen unes 120.000. Aquesta diversitat es tradueix en varietat d’estratègies de supervivència, que les donen un lloc destacat en el conjunt de relacions que s’estableixen dins un ecosistema i que les faran respondre d’una manera o altra enfront els canvis.

D’altra banda, els insectes són dels grups d’organismes que més es veuen afectats pel canvi climàtic, ja que el clima té una forta influència directa sobre el seu desenvolupament, reproducció i supervivència (Bale et al. 2002). A més, els insectes tenen generacions de curta durada en el temps i taxes reproductives altes, així que és més lògic que responguin de manera ràpida al canvi climàtic que els organismes de vida llarga, com les plantes i els vertebrats.

Pel cas concret dels Lepidòpters, és amplament reconegut el paper que juguen com a bioindicadors. molts estudis que demostren que les papallones responen de forma ràpida i precisa als canvis climàtics (Dennis 1993; Crozier, 2004; Thomas, 2005; Hickling et al., 2006; Vanhanen et al., 2007). La temperatura ambient suposa un factor limitant en la distribució de moltes espècies de papallones. Els llindars tèrmics afecten els estadis immadurs i l’activitat de les papallones adultes, ja que aquestes necessiten assolir temperatures molt altes, de l’ordre de 30-40 ºC, perquè la musculatura alar funcioni i puguin volar. Per tal d’aconseguir-ho, les papallones passen una part important del seu temps prenent el sol.

Els efectes dels canvis també els arriben de forma indirecta. Per exemple, la majoria de papallones manté una estreta relació amb les plantes, que necessiten per completar cada part del cicle biològic, ja sigui per posar-hi els ous, per alimentar-se, per fer-hi la metamorfosi o per cercar protecció. Qualsevol canvi brusc en la seva relació pot tenir conseqüències negatives, doncs aquesta història d’evolució conjunta ha aquesta possible gràcies a la paciència del pas del temps. Aquest risc es pateix especialment en la fase d’eruga, ja que aquesta requereix de les espècies vegetals per alimentar-se i créixer a la majoria de Lepidòpters. I el perill de canvis amb efectes negatius ho és sobre tot per les papallones especialistes, ja que s’han centrat en determinats gèneres de plantes i, per tant, tenen menor flexibilitat a l’hora de modificar les seves preferències alimentàries.  De fet, hi ha estudis que han evidenciat que les espècies més comunes i generalistes són poc sensibles als canvis ambientals (Stefanescu 2008).

És per això que es dediquen tants esforços per a fer seguiments de les seves poblacions, d’aquesta manera podem veure quines són algunes de les conseqüències  dels canvis que actúen sobre la biota i, així, potser podem arribar a posar-hi mesures per pal·liar aquests efectes o per adaptar-nos de la millor manera.

 

Trobareu  més informació i recursos educatius sobre els canvis ambientals i com els papallons hi responen aquí

 

El mes que ve, seguirem xerrant del paper de les papallones dins els ecosistemes, quin paper juguen i perquè són importants.

 

Us adjuntem les referències que hem citat:

BALE et al. 2002. Herbivory in global climate change research: direct effect of rising temperature on insect herbivores. Global Change Biology 8: 1-16.

CROZIER, L. 2004. Warmer winters dirve butterfly range expansion by increasing survivorship. Ecology 85 (1): 231-241.

DENNIS, R.L.H. 1993. Butterflies and Climate Change. Manchester University Press, UK.

HICKLING, R., ROY, D., HLL, J., FOX, R. & THOMAS, C. 2006. The distribution of a wide range of taxonomic groups are expanding polewards. Global Change Biology 12 (3): 450-455.

STEFANESCU, C. et al. 2008. El canvi climàtic altera i alterarà la vida als ecosistemes terrestres catalans. L’Atzavara 16: 13-28.

THOMAS, C.D, FRANCO, A.M.A. i HILL, J.K. 2006. Ranges retractions and extinction in the face of climate warming. Trends in Ecology and Evolution 21: 415-416.

VANHANEN, H., VETELI, T.O., PAIVINEN, S., KELLOMAKI, S. & NIEMALA, P. 2007. Climate Change and range shifts in two insect defoliators, gypsy moth and nunh moth – a model study. Silva Fennica 41 (4):621-638.

Share →

One Response to El paper dels papaions com a bioindicadors

  1. Inma says:

    Molt ben explicat!!!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *