Al juliol, ens apropam als reptes que tenen les poblacions de papaions per fer front a la fragmentació dels seus hàbitats, a partir d’un estudi que s’acaba de publicar emprant de protagonistes a les companyes dels papaions… les papallones.

Els papaions queden arraconats en petites “illes” o fragments d’hàbitat favorable immerses en un “mar” d’hàbitat desfavorable o artificial. I aquesta situació s’està aguditzant darrerament amb les noves polítiques que promouen la urbanització en sòl rústic.

paisatge fragmentatGeneralment els papaions es reprodueixen en hàbitats concrets des d’on després la nova generació es dispersa, colonitzant nous territoris o be establint-se en altres hàbitats ocupats, barrejant-se amb la població local. Aquest sistema de poblacions disperses però connectades en l’espai es coneix amb el nom de metapoblacions i els papaions en són un bon exemple d’aquest concepte ecològic. No obstant això, l’activitat humana, per mitjà de la destrucció dels hàbitats favorables i l’artificialització del paisatge, pot afectar el funcionament natural de les metapoblacions, fent minvar la mida de les poblacions locals i desafavorint els processos migratoris.

En aquest estudi publicat per investigadors de l’IMEDEA (CSIC-UIB), en col·laboració amb científics catalans i nord-americans, es posa de manifest la importància de la mida dels hàbitats i del tipus de paisatge que els envolta en el manteniment a llarg termini de les comunitats de papallones diurnes. En concret, l’estudi analitza la presència i absència de més de 70 espècies diferents de papallones diurnes en diferents fragments d’hàbitat de Catalunya i Menorca i té en compte les característiques d’aquests fragments (mida, tipus de paisatge circumdant, topografia i variabilitat climàtica local) per tal de donar respostes als processos de desaparició (extinció) o aparició (colonització) d’espècies de papallones a nivell local desde 1994 fins l’actualitat.

Els resultats d’aquesta recerca demostren que, canvis en la comunitaten els fragments d’hàbitat més petits i que per tant contenen poblacions més petites, les taxes d’extinció (desaparició d’espècies) són més altes que en els fragments més grans, mentre que la colonització de nous territoris o la reaparició d’espècies en fragments d’on s’havien extingit es veu afavorida per paisatges permeables, és a dir aquells que tenen un major component d’elements naturals i/o semi-naturals (poc urbanitzats). La comparació dels resultats obtinguts per a cada espècie analitzada va permetre identificar la topografia com una aliada de les espècies sedentàries (no migradores), doncs el fet de que el fragment d’hàbitat es localitzés en zones de relleu muntanyós, es va relacionar amb un risc d’extinció més baix, posant de manifest la importància de les serralades mediterrànies com a refugi per a espècies que, donada la seva poca capacitat de vol, són més vulnerables als canvis ambientals.

D’aquesta recerca es desprèn la importància de les característiques dels fragments d’hàbitat en la supervivència de les espècies de papallones i dels papaions que els ocupen i s’endevinen possibles mesures per assegurar-ne la seva continuitat com ara l’ampliació de la mida dels fragments d’hàbitat favorable, la necessitat de frenar l’artificialització del paisatge o la protecció dels sistemes muntanyosos i els hàbitats que contenen. Esperem que aquestes recomanacions puguin ésser posades en pràctica per tal de garantir el futur de les nostres papallones i papaions mediterranis.

Aquest estudi s’ha pogut realitzar gràcies a les dades obtingudes mitjançant el monitoratge de papallones diürnes a Catalunya i Menorca, on hi participen molts de voluntàris, el CBMS.

En aquesta publicació ha col·laborat Albert Fernández Chacón, coautor de l’article. Moltes gràcies!

Share →

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *