Al mes de juny podrem observar fàcilment algun bufaforats o borino ros, Macroglossum stellatarum, amb el seu vol característic a la recerca del néctar de les flors. Si estem atents, podem sentir el soroll que fa el ràpid aleteig de les seves ales, molt semblant a un colibrí. Per això també se l’anomena papallona colibrí. I per si encara voleu més pistes, al bufaforats no l’hem de cercar a la nit, ja que és un papaió d’hàbits diürns, revoloteja sota el sol, al matí i a la posta, cercant aliment.

Macroglossum stellatarum

Aquest animalet és un gran pol·linitzador, té una espiritrompa ben especial, tan llarga com el seu cos. És molt actiu i vola infatigablement d’una flor a l’altra. No el confondrem amb altres esfíngids diürns per la forma de volar estàtica. La larva és de color variable, de verd a marró, segons el que mengi, amb dues ratlles clares al llarg dels costats i una “banya” en el segment posterior, com és típic dels esfíngids.

Els bufaforats són migradors, passen l’hivern com arnes adultes a esquerdes entre les roques, arbres o edificis i emprenen un viatge amb els vents que bufen del sud, des del Mediterrani i el Nord d’Àfrica  per passar els mesos més càlids al nord d’Europa. Macroglossum stellatarum pot produir dues o més generacions a l’any.  Les larves s’alimenten d’espinadella (gènere Galium) o de rotgeta (gènere Rubia) i, ocasionalment, d’altres plantes de la família Rubiaceae.larva macroglossum

Les seves capacitats visuals s’han estudiat molt, i s’ha demostrat que tenen l’habilitat d’aprendre colors (Kelmer 1996). En l’alimentació, tornen als mateixos camps de flors aproximadament a la mateixa hora tots els dies i pol·linitzen moltes flors del jardí, especialment les que tenen una gran quantitat de nèctar, com el xuclamel (Lonicera) i la Buddleia. A les tiges amb diverses flors el bufaforats realitza un seguiment de cada flor que visita per no perdre temps ni energia repetint una flor de la qual ja n’ha consumit el nèctar. El seu requisit d’hidrats de carboni per impulsar el moviment ràpid i constant de les ales és tan fort que es segueix alimentant fins i tot durant l’aparellament.

Si vos fixau, la longitud de l’espiritrompa del bufaforats i la llarga corol·la del xuclamel s’assemblen en la forma. Podria ser hagin evolucionat conjuntament el bufaforats i el xuclamel, i que ens trobem, per tant, davant d’un fenòmen de coevolució? Com ja hem vist, la coevolució és el procés pel qual dos o més organismes exerceixen pressió de selecció mútua i sincrònica, en el temps geològic, que resulta en adaptacions específiques recíproques (Janzen, 1980).
coevolució

De ben segur que pots estrenar les teves habilitats naturalistes reconeixent el bufaforats, a més com diu la cultura popular, veure un borino ros és senyal de bon averany.

Endavant amb l’estima i coneixença dels papaions!

Share →

One Response to El borino ros, el papaió que vola a la llum del sol

  1. Evelyn thompson m says:

    Tuve el placer de ver una es bellisima.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *