La papallona té nous atributs que li permeten dur a terme la seva important missió: trobar parella i reproduir-se. Els dos parells d’ales no són només el que les permetrà moure’s a la cerca de parella, sino també el que més apreciem d’aquests insectes pels colors i dibuixos que llueixen.

Les ales,  formades per milions d’escates,  tenen coloracions i formes pròpies de cada espècie, i a més de volar, els permeten camuflar-se o cridar l’atenció. Combinen tres sistemes per a produïr els colors: un és la pigmentació que presenten les escates; l’altre és la capacitat per refractar la llum, i per últim la presència de cristalls, substàncies metabòliques que provoquen iridiscència. L’adopció de diferentes colors i formes a les ales els permet fer front als depredadors, algunes se camuflen i altres tenen colors vistosos en senyal de perill. Han de triar… ser discreta o atrevida?

Sabíes què? El polsim que ens queda a la mà en haver tocat una papallona són milers d’escates  de les ales? Sembla purpurina!

I qué mengen? Doncs com que l’eruga ja ha fet prou feina en aquest tema, els papaions gairebé no s’alimenten. De fet, hi ha espècies que no ho fan en absolut, normalment perquè viuen pocs dies i els hi basta amb les reserves que van acumular com a erugues. Moltes, però, xuclen el nètar de les flors per repostar energies en forma de petites gotes de dolçor. Com ho fan? Doncs mitjançant una trompa que tenen a la boca, que s’enrotlla en espiral i per això es diu espiritrompa. És com si fossin dues palletes que van juntes, que s’estiren per ficar-se a la flor i xuclar el néctar, i es tornen a enrotllar quan no les necessiten.

En les papallones nocturnes, com la visió nocturna és limitada perquè els colors no són tan vius, l’ olfacte és el sentit que juga un paper cabdal. Per trobar parella, doncs, juguen un paper important les antenes, uns receptors sensorials molt específics, és a dir, que són molt fins a l’hora de detectar quelcom molt concret. En el cas de la reproducció, el que detecten són les feromones, que són substàncies químiques volàtils que secreten les femelles dels lepidòpters a l’ exterior. Les antenes dels mascles, per tant, estan més desenvolupades per poder captar aquestes feromones i saber trobar a les femelles sense perdre massa temps. 

És tan fort el poder d’atracció feromonal que els mascles el poden detectar a uns quants quilòmetres de distància. Alguns mascles també emeten feromones, amb glàndules situades a les escates i tenen caràcter afrodisíac. Secretar les feromones té avantatges per la femella, no s’ha d’ocupar de cercar parella… ja en té prou amb haver de cercar la planta nutrícia i el lloc adequat per efectuar la posta!

Un cop es troben femella i mascle d’una mateixa espècie, es produceix l’acoblament o còpula, posant en contacte els seus òrgans genitals a través de les parts finals dels seus respectius ambomens.En haver-se produït l’acoblament, les femelles perden tot el seu poder d’atracció feromonal i es concentren en una altra missió important: cercar un bon lloc per posar els ous! Normalment les femelles són més grans que els mascles perquè han de transportar els ous dins el seu propi abdomen. Quan hi ha diferències entre mascle i femella en diem que presenten diformisme sexual.

 

“Quan ha post la papallona
té vida per poca estona” J. Vilarúbia

Drag <span class="spamp">&</span> Drop

Drag & Drop

PageLines is a drag & drop framework that allows you to completely customize your website with drag & drop.
Responsive <span class="spamp">&</span> Mobile

Responsive & Mobile

Built from the ground up to look great on mobile devices. PageLines utilizes an advanced responsive framework.
Tons of Addons

Tons of Addons

Load up your own sections, themes and plugins using PageLines' one of a kind extension marketplace.