En aquest apartat parlarem de la relació directa dels Lepidòpters amb la humanitat, que es reflexa en la presència de les papallones i papaions, d’una manera o altra, en la nostra cultura.

Per començar podem parlar del nostre llenguatge, ric en expressions i noms populars que fan referència a aquest grup biològic. També hi ha expressions populars que inclouen els Lepidòpters com a part fonamental del seu significat: seria el cas de “l’efecte papallona”, que sorgeix com a imatge per explicar que tot està relacionat i, per tant, les actes a un lloc determinat poden tenir conseqüències a l’altra punta del món; també hem sentit “papallones a la panxa” quan estem inquiets o excitats per alguna feliç causa, sigui perquè ens en anem de viatge o perquè ens hem enamorat!

Altres expressions fan referència a aspectes menys positius, com quan es diu que una peça de roba està “arnada”, que vol dir que les arnes o papaions se l’han menjada; aquesta mateixa expressió s’utilitza en sentit figurat per parlar d’una persona per a dir que és molt poc activa, o d’una cultura, si es creu que està desfassada.

D’altra banda, si parlem d’art la bellesa i elegància de les papallones, així com la seva misteriosa transformació metamòrfica, han fornit des de sempre inspiracions artístiques i literàries… poemes, cançons, fotografies, llegendes, pintures, etc. constitueixen la llarga relació d’admiració de la humanitat envers les papallones. Al post d’abril es parla una mica més d’aquest tema.

Finalment, no podem oblidar la importància econòmica que suposen alguns Lepidòpters, ja que l’economia es una part important de la nostra cultura. Històricament ha estat molt destacable l’ús del cuc de la seda Bombix mori per a l’obtenció de la preciada seda, pel que ha estat explotat comercialment durant mil·lenis per fabricar valuosos teixits. El 3000 a. C. ja van aparèixer a la Xina els primers teixits de seda i, amb els segles, es va anar convertint en un producte de luxe que va originar la coneguda Ruta de la Seda, per on circulaven productes de l’Orient a Europa. El secret de la seva producció es va mantenir per uns 1500 anys. Desvetllat aquest, el cultiu de la seda s’estengué per Europa i arribà a València i Barcelona el segle XV.

Però, malhauradament, els Lepidòpters són més coneguts per la seva relació negativa amb la nostra economia, tot i que només es tracti d’un percentatge mínim del total d’espècies conegudes. A l’àmbit on fan més estraus és l’alimentació, ja que als conreus les erugues i les persones competeixen per l’aliment. L’extensió dels monocultius ha fet de reclam per a les espècies que se n’alimentem, que, com és d’esperar, aprofiten tan exagerada quantitat d’aliment disponible per reproduir-se fins esdevenir plaga, com passa amb la tinya de la patata o amb el barrinador de l’arròs. A més, el transport de mercaderies a llarga distància ha afavorit l’arribada d’espècies noves de Lepidòpters d’altres llocs, alguns dels quals s’han trobat sense competència davant les collites i també han fet malbé molts conreus, en algun cas fins a causar pèrdues econòmiques milionàries!

I no només poden malbaratar els conreus, també s’alimenten del molts productes emmagatzemats, especialment grans com l’arròs, o també de farines. Això ho hem vist talment al rebost de casa, on sobretot el papaió Plodia interpunctella campa al seu aire entre els molts sacs d’aliments secs que té per escollir. Altres espècies s’alimenten d’altres productes casolans, com les arnes de la llana, de la pell i de la cera. La llista de materials que s’han descrit com a aliments de les erugues dels lepidòpters és ben llarga i diversa: flassades, estores, cortines, plantes seques d’herbaris, animals dissecats, paper, cuir, cartró…

I seguint amb l’aspecte econòmic, algunes poques espècies poden esdevenir plaga als boscos i, igual que amb els conreus,   n’hi ha que han adoptat aquest paper per ser nouvinguts que han arribat amb el transport de mercaderies i persones d’un lloc a l’altre del món. Un cas molt conegut a les Balears és el de la processionària del pi Thaumetopoea pityocampa, que defolia els boscos de pi blanc de manera cíclica a certs indrets de la península, però que a les illes de moment resta bastant controlada. Al post de març hi trobareu més informació sobre aquest papaió.Siurelleta

Volem acabar aquest apartat convidant a la reflexió sobre aquesta mala fama que s’han guanyat papallones i papaions en l’àmbit de la nostra economia, doncs pensem que és del tot injusta. I si no, ¿és que no hem de considerar el paper clau que tenen els Lepidòpters en el paissatge i la biodiversitat que tant s’aprecia dins i fora de les nostres fronteres? ¿No contribueixen, doncs, als ingressos del turisme a les Balears i a molts altres indrets? La resposta és que sí i, de fet, seria ideal que cada dia més i més gent aprengués a valorar no només els Lepidòpters, sinó tota la resta d’éssers vius i ecosistemes com a companys d’un sistema i, si cal, com a elements d’aquest que ens proporcionen benestar a les persones. És la nostra responsabilitat garantir que segueixin complint totes aquestes funcions tan útils per a la humanitat i per això hem de esforçar-nos en caminar cap a la sostenibilitat. En l’apartat “Què hi puc fer jo?” trobaràs idees vers aquest tema.

Drag <span class="spamp">&</span> Drop

Drag & Drop

PageLines is a drag & drop framework that allows you to completely customize your website with drag & drop.
Responsive <span class="spamp">&</span> Mobile

Responsive & Mobile

Built from the ground up to look great on mobile devices. PageLines utilizes an advanced responsive framework.
Tons of Addons

Tons of Addons

Load up your own sections, themes and plugins using PageLines' one of a kind extension marketplace.